Maruja Mallo va ser una avançada al seu temps com a dona i com a artista. Nascuda al municipi de Lugo de Viveiro en l’any 1902, al llarg de la seva vida va provocar indignació en una beata societat que no estava preparada per el seu menyspreu per les caduques convencions que llastraven la convivència i l’art.

Lluny de conformar-se amb el paper que condemnava les dones a ser únicament unes criades contractuals dels seus marits, va arribar a convertir-se en una de les figures més representatives de la gloriosa generació del 27 i de el surrealisme figuratiu internacional; les obres de Maruja Mallo estan a l’altura de les d’un Magritte o Tanguy. Amb tot això, la seva figura no és encara prou coneguda en l’actualitat per aquest atàvic masclisme que encara està incrustat en la nostra, no tan moderna, societat.

L’obra de Maruja Mallo

Tot i ser una de les grans figures de la pintura surrealista, a Maruja Mallo mai li va agradar que es etiquetés a la seva obra. Era un esperit lliure en el personal i en l’artístic, que intentava sempre fer el que volia sense haver de adaptar-se a cap convenció.

Els quadres de Maruja Mallo reflecteixen una constant experimentació formal i tècnica que es deixen impregnar per tots els moviments avantguardistes que van florir al llarg del, a l’una, creatiu i terrible segle XX. La seva mirada assedegada i desperta servia de gresol per despullar tot l’absurd i grotesc de la realitat.

Maruja Mallo es va donar a conèixer a finals de la dècada dels 20 amb uns quadres que reflectien un dens simbolisme, amb unes bigarrades figures que extreien el més bizarro d’un món aparentment normal. La figura de la dona cobra especial rellevància en els quadres de Maruja Mallo, com es pot veure en una de les pintures més emblemàtiques, La revetlla, visió surrealista de les festes i revetlles madrilenyes.

A principis de la tempestuosa dècada dels 30 el color es dilueix en l’obra de Maruja Mallo, iniciant la seva etapa fosca, en la qual els tons marrons i grisos s’apoderen dels seus llenços. La seva crisi personal contagia a la seva obra, que comença a estar habitada per espantalls i esquelets, com s’observa en Antro de fòssils, de clara influència daliniana. És també un període d’experimentació, en què incorpora materials orgànics a les seves composicions.

Després de superar aquesta etapa de foscor emocional, Maruja Mallo recupera en els seus quadres l’harmonia i l’equilibri geomètric, marcant un punt d’inflexió definitiu en la seva obra. D’aquest període és el quadre que l’artista Lugo va considerar com el més representatiu del seu art, La sorpresa de l’blat, de 1936.

La pintora s’exilia a Sud-amèrica després de l’esclat de la Guerra Civil, iniciant la seva etapa més expressiva i surrealista, en què sobresurten les seves bodegons amb éssers de les profunditats abissals marines, com s’aprecia en el seu quadre de 1943, Natura viva.

A la dècada dels 60 torna a Espanya i la seva mirada, a l’igual que la figura d’Miraestels, es dirigeix ​​cap al cosmos, i lliure ja de tot referent extern, els seus quadres es poblen de constel·lacions i naus espacials (Viatgers de l’èter, Selvatro ).

Maruja Mallo va seguir pintant fins que va morir a Madrid el 1995.

Curiositats de Maruja Mallo

Tot i estar acreditat que Maruja Mallo va néixer el 1902, li agradava llevar-anys i sempre va afirmar que el seu any de naixement havia estat el 1909.

Va ser l’única integrant femenina de l’egregi grup intel·lectual de la Confraria de la Perdiu, a què van pertànyer figures de la talla de Federico García Lorca i Luis Buñuel.

La transgressió de Maruja Mallo es revela en nombroses anècdotes, com la seva negativa a vestir faldilla en una visita al Monestir de Silos, la seva acomiadament com a docent per entrar muntada en bicicleta en una església o haver guanyat un concurs de blasfèmies en un cafè madrileny.

Entre les amistats de la pintora de Viveiro es trobaven Rafael Alberti, Pablo Neruda, Salvador Dalí, André Breton, Ortega i Gasset i Andy Warhol.

Part de la seva obra pot ser admirada al Museu Reina Sofia de Madrid.