Des del més llunyà planeta fins l’estrella més propera, tot el firmament és observat pel Miraestels.

Sense més ajuda que la seva vista i una privilegiada posició flotant al Mar Mediterrani, el guardià de les aigües vigila impassible el cel. Es preguntarà, potser, si algun dia podrem comprendre les estrelles i, fins i tot, si podrem visitar-les en un viatge interestel·lar impensable avui dia.

Sens dubte, després d’anys veient com brillen els astres sobre el port de Barcelona, ​​l’Miraestels hi haurà apreciat que les estrelles més properes a nosaltres es troben en Alfa Centauri, el sistema estel·lar més proper al nostre Sol i, per tant, la primera parada d’ nostre viatge interestel·lar. Però, què més sabem d’aquesta destinació?

Alfa Centauri: tres estrelles, un únic sistema

Alfa Centauri és el sistema estel·lar més proper a nosaltres i tot i així es troba a la barbaritat de 4.37 anys llum. Potser, expressat així, no sembli tant, però estem parlant de més de 40 bilions de quilòmetres.

El sistema estel·lar d’Alfa Centauri es compon de tres estrelles: Alfa Centauri A, Alfa Centauri B i… endevines quina és la tercera?

Si has respost Alfa Centauri C, has fallat; ja que el tercer component d’Alfa Centauri és el que coneixem com Propera Centauri , una nana vermella coneguda per ser l’estrella més propera al nostre Sol, a tan sols 4.2 anys llum de nosaltres.

Una de les principals curiositats d’Alfa Centauri és que no podem saber del cert què passa amb els planetes d’aquest sistema, ni quants existeixen com a tal. De moment, sabem de l’existència de, al menys, un parell de planetes: Alfa Centauri Bb i Propera Centauri b ; però és molt complex calcular la situació d’altres cossos de sistema a causa de l’problema dels tres cossos.

Si no saps quin és el problema dels tres cossos, tan sols imagina que haguessis de calcular la situació d’alguna cosa que està afectat per tres efectes gravitatoris diferents.

Tens alguna idea de com ho faries? Doncs just en això consisteix el problema dels tres cossos, que té en escac a tots els matemàtics del nostre temps.

De totes maneres, la parada més important d’un possible viatge interestel·lar a Alfa Centauri seria l’esmentada Proxima Centauri, no només per la seva proximitat, sinó també per ser un estel plena de misteris i curiositats que, amb tota seguretat, té fascinats a l’Miraestels ja tota la humanitat.

Proxima centauri: l’estrella més propera a nosaltres

De les tres estrelles que componen Alfa Centauri, la més peculiar d’elles és Propera Centauri.

En primer lloc, la seva distant posició respecte a les altres dues estrelles de sistema convida a sospitar que potser ni tan sols formi part de el sistema. A més, a l’estar tan allunyada, no és possible conèixer completament la seva òrbita, ja que trigaria centenars de milers d’anys a completar-la.

Una segona curiositat de Propera Centauri és que el planeta més semblant a la Terra orbita al seu voltant, i no és altre que Propera Centauri b. Pel que sabem fins ara, es tracta d’un planeta oceà, de formació rocosa, amb atmosfera i una temperatura que faria possible la vida en ella.

Finalment, i per desgràcia, es tracta d’una estrella bastant fosca per al que estem acostumats, amb una lluminositat molt inferior a l’1% de la que té el nostre Sol.

Davant de totes aquestes curiositats i la impossibilitat de conèixer-les des de la Terra, la pregunta és simple: ¿podríem fer un viatge interestel·lar per comprovar-les?

Viatge interestel·lar a l’estrella més propera

Viatjar a un estel no sona molt segur i, per descomptat, viatjar a un sistema amb tres estrelles, no el fa molt més desitjable. Però, ¿seríem capaços, si més no, d’arribar fins aquí?

La veritat és que seria terriblement complicat. A dia d’avui, l’objecte més ràpid que hem llançat és la cèlebre sonda Voyager 1, que arriba una mica menys de 18 quilòmetres per segon, deixant el nostre viatge interestel·lar a aquest sistema estel·lar en una mica menys de 80.000 anys.

La realitat és que el viatge interestel·lar quedaria pràcticament descartat per a nosaltres fins que no alcanzásemos els 25.000 quilòmetres per segon, i tot i així trigaríem 50 anys a arribar a Alfa Centauri.

A això caldria afegir que no podem utilitzar qualsevol combustible. Farien falta tancs de combustible d’la mida de planetes per apropar-se una mica a Alfa Centauri. . Fins i tot altres tipus d’energia, com la nuclear tèrmica, seguirien implicant una durada de milers d’anys de viatge.

La realitat és que si volem acostar-nos a altres sistemes estel·lars, hem de realitzar el nostre viatge interestel·lar amb la més antiga de les tècniques de propulsió: la vela. No obstant això, en aquest cas no seria una espelma de vent, sinó solar, capaç d’aprofitar la pressió de la radiació lumínica solar.

Tot i això, la NASA estima que podrem estar llançant les primeres missions cap a Alfa Centauri en 2069. Com sempre, és possible que a la fi tot es retardi uns quants decennis, i que cap de nosaltres arribi a veure’ls.

No obstant això, hi ha alguna cosa reconfortant en pensar que el nostre Miraestels seguirà aquí, com sempre, amb la vista a el cel, vessant llàgrimes invisibles amb cada pas que donem cap al cel que escodrinya incansablement.