En efecte, no és una frase bonica, és una realitat. D’aquesta matèria estem fets. Carl Sagan, el gran divulgador de les fondàries i els misteris del cosmos ho ha explicat bé. De la combustió de l’hidrogen i l’heli primigenis, d’aquestes cendres, procedeixen els primers elements químics pesats, i del ball combinatori d’aquests, la vida. Res ens uneix més a l’univers -o la Creació si preferim el sinónomo- de saber que els nostres ossos i tot el que els recobreix, hi són i són com són per ser pols d’estrelles, el stardust que diuen els anglosaxons i que tant ha fet somiar .

En aquest enllaç que tens al peu es reprodueix un fragment de l’aclamada sèrie ‘Cosmos’, on s’aborda tan transcendent assumpte.

El Miraestels poeta i el Miraestels científic coincideixen en la importància que adquireix ensenyar als petits a observar la volta celeste mentre anem vivint aquí baix, bressolats pel transcórrer dels treballs i els dies, aprenent, sempre aprenent com el Miraestels, a mantenir el equilibri enmig dels vents, les onades i el constant anar i venir de les marees de la vida.