SALTAMARTÍ
Ninot
que porta un
pes a la base i que,
Desviat de su Posició
vertical, és torna a posar
dret.
El poble

I són el poema i el poemari els que subministren el foc de la inspiració a l’artista Robert Llimós, que en un homenatge pòstum, després del retorn de Brossa a les estrelles, crea la seva pròpia versió d’un ‘saltamartí’ que alça la vista del sòl i es per a contemplar la volta del cel.

D’aquí el nom de la peça, que comença sent fang i petit bronze i es va fent gran en l’ambició de l’artista que la seva creació creixi fins a arribar a lloc segur sense perdre la seva condició de piscolabis: el mar, on a ningú pot intimidar el seu moviment.

La imatge recull a un petit Miraestels, rèplica dels dos instal·lats en aigües del Port Vell de Barcelona, abstret en la lectura d’una reproducció del poema fruit de la mà del propi Brossa, que com es veu dubtar arribat el moment entre escriure “Objecte “o” ninot “
decidint-se per l’últim.